Ballar en la foscor

Amb divuit anys i tot just acabada l’escola, en Karl Ove se’n va a fer de mestre a un poblet de pescadors al nord de Noruega, molt a prop del pol Nord. La feina no li interessa gens: la seva intenció és estalviar prou per viatjar pel sud d’Europa mentre busca el temps i l’espai per començar la seva carrera literària. D’entrada, tot va com una seda: escriu els primers contes, s’integra ràpidament amb la gent del poble, molt hospitalària, i li surten unes quantes pretendentes molt guapes. Però quan la foscor de les llargues nits polars comença a ennegrir el paisatge, la vida d’en Karl Ove també s’enfosqueix: els contes que escriu són repetitius, cada dia beu més i té buits de memòria inquietants, els intents incansables de perdre la virginitat acaben sempre de manera vergonyosa i humiliant i, amb molta angoixa, s’enamora d’una alumna de tretze anys. També s’hi barregen els seus anys d’institut i les arrels dels problemes que pateix ara, i hi batega l’ombra del pare, separat de la mare i cada dia més alcoholitzat.